No fou fins al 1942, amb la fusió amb la Secció d’Atletisme, quan es reiniciaren les activitats de bàsquet.
El 1951, la pista de bàsquet fou traslladada per la reempresa de les obres del jardí d’infància.

El 1952, l’equip obtingué el segon lloc al Campionat de Catalunya de 2a, grup Tarragona.

El 1955 s’inauguraren les reformes de la pista amb un partit contra el CT Barcino.

En la celebració del 50è aniversari, el 1959 es disputà un torneig de bàsquet.

L’equip es classificà per participar l’any 1964 en el Trofeu Gonzalo Aguirre i la lliga de 2a divisió, on quedà en segona posició.
El 1963, el Reus jugà amb el Reial Madrid, equip de 1a divisió, en un partit amistós per celebrar l’ascens del Reus a 2a, acte que despertà molta expectació.

El 1964 es disputà, al pavelló d’esports, la fase final del Campionat d’Espanya de Bàsquet de 2a divisió. Amb la victòria sobre el Nàstic, el Reus Deportiu es classificà per disputar la Copa Generalísimo de bàsquet.

El 1964, al campionat de lliga de 2a divisió Trofeu Gonzalo Aguirre de Bàsquet, amb deu equips, el Reus es classificà en tercer lloc; i se celebrà el Dia Nacional del Minibàsquet, amb actes a les pistes del Reus Deportiu.

El 1966, l’equip es classificà per disputar la fase final del Trofeu Aguirre, la lliga de 2a divisió, en una molt bona temporada; però durant la següent, els resultats empitjoraren i el 1967 l’equip del Reus hagué de jugar la promoció per mantenir-se en la 2a divisió.

El 1971/1972, l’equip féu bones actuacions però l’assistència de públic fou escassa per la importància d’altres esports com el futbol o l’hoquei. Per fomentar-ne l’afició, el 1972 se celebrà el I Torneig de Pasqua de Bàsquet, i el 1974 s’inicià el I Curset d’Ensenyament de Bàsquet.

(Text extret del llibre “Àlbum del centenari del Reus Deportiu 1909/2009” a cura d’Albert Arnavat)